Molts municipis de la província d'Alacant són coneguts en tot el territori espanyol pel seu caràcter de “tradicionals”. Qui no sap que les joguines es fabricaven a Ibi? Que el torró es fa a Xixona o que Elx es dedicava, entre altres coses, a l'elaboració artesanal de l'espardenya...?

La indústria del calçat a Elx neix de l'ús de la fibra del cànem per a l'elaboració d'espardenyes, utilitzades pel gruix de la població, dedicada majoritàriament a feines agrícoles, la representació de les quals es troba en l'origen del Museu Escolar de *Pusol.

En l'espai dedicat al cànem s'explica, principalment, com s'obtenia el fil trenant la fibra d'aquesta planta i com, d'altra banda, s'utilitzaven les sogues per a l'elaboració de les soles de les espardenyes. Destaca la roda de menar exposada i un objecte molt característic d'Elx, al qual li dedico aquest text: el banc del *costurer.

Com el seu propi nom indica, en aquest banc es cosia la sola de l'espardenya. Consta d'un tauler inclinat en la part davantera, a manera de taula, amb un vorell perquè les peces no caiguin a terra; d'un banc on asseure's a treballar i d'una casella per a guardar les eines que utilitzava, com el *chamaril o el *almaraz/armarà (agulla). Sobre el tauler hi ha un sortint de fusta anomenat va xiular amb una esquerda, que servia per a secundar i subjectar la sola durant el cosit. També s'usava per a estrènyer la corda: “enrotllava la corda en la ranura superior del *Pitó tirant de la sola perquè el cosit quedés atapeït”[1]. En el banc no podia faltar el *mullaor, una llauna de metall reutilitzada d'una conserva, on emmagatzemar una petita quantitat d'oli per a greixar la punta de l'agulla i facilitar així la penetració en la sola.

Ja en 1999, en un monogràfic sobre el *costurer publicat en l'El *Setiet núm. 10, Juan Galiano i Antonio Ródenas van explicar detalladament tots i cadascun dels processos duts a terme per a l'elaboració de l'espardenya: www.museopusol.com/media/descargas/25.pdf.

A partir de les primeres dècades del passat segle, va començar el declivi d'aquest ofici i el gradual abandó dels bancs per les màquines de cosir soles. Cada vegada menys persones coneixen el funcionament d'aquest objecte, però, per uns motius o altres, tots els il·licitans i il·licitanes saben que, com la palma blanca i la palmera, la magrana o la Dama d'Elx, és un símbol del municipi, en aquest cas, com a terra d'un “poble laboriós [...] que ha sabut fomentar la seva creativitat i inculcar-la en la massa immensa d'immigrants acollits en la nostra història recent”[2].

Autora: Estefanía Antón, alumna en pràctiques de "Venda de productes i serveis turístics"

[1] GALIANO, J. i RÓDENAS, A: “El *Costurer” en Butlletí informatiu El *Setiet número 10, Museu Escolar Agrícola de *Pusol, Elx, primavera 1999, p. 20.

[2] GALIANO, J. i RÓDENAS, A: “El *Costurer” en Butlletí informatiu El *Setiet núm. 10, Museu Escolar Agrícola de *Pusol, Elx, primavera 1999, p. 26.